L'HAVANERA AVUI

(Ponència escrita l'any 1995)                                    Autor:  Francesc Salse,  Mestre del Grup MAR ENDINS

Publicada per la Generalitat de Catalunya dins el Programa de Cultura Catalana.

Intentaré  en aquest escrit, donar a conéixer les meves impressions sobre el món de les havaneres, com a membre i com a mestre director d'un grup d'havaneres que porta en aquest camp 15 anys d'experiència. Ho faré amb la única intenció de col.laborar en aquest àmbit de les havaneres, a efectes de procurar, si és possible, que el que jo penso serveixi d'alguna cosa per algú, però mai amb ànim de posar-me amb el que fan els demés i menys de fer-los canviar res, si no ho desitgen.

Les havaneres formen part inseparable de l'actual cultura catalana, no hi ha festa major sense alguna cantada d'havaneres i això ha fet esdevenir l'havanera com a imprescindible, com a necessària, i per tant direm que l'havanera ha assolit un lloc, dins la societat catalana.  Ja tothom sap o coneix quelcom sobre les havaneres, el nom d'un grup, el nom d'una havanera, etc,  fet que no era aixís, jo diria, fa tant sols, 10 anys.

Per a comentar la problemàtica actual dins d'aquest camp, ho faré,  en els següents apartats:

EL PUBLIC DAVANT LES HAVANERES.-

En una cantada d'havaneres hi apareix tota mena de públic.  Encara que potser hi predomina la gent gran,  realment ens fa sentir satisfets, també, veure una assistència important de persones de totes les edats, que segueixen les cançons amb força interés.

De totes maneres, en general el públic distingeix poc sobre els grups i sobre les havaneres.  El públic va a veure havaneres, va a escoltar havaneres, però li preocupa ben poc quí les canta. No exigeix gaire, sembla que ja li va bé, no demana un determinat grup.

ELS GRUPS D'HAVANERES.-

QUALITAT.-  

Hi han molts grups d'havaneres, 90, 100, molts. Però a mi em sembla, que en general, la qualitat és baixa. Diriem que tothom s'hi atreveix a cantar havaneres.  Un grup de persones que els agrada el cant, comencen en pla d'esbarjo, es troven que l'hivern és molt llarg per a assajar i quan arriba l'estiu han fet un repertori amb el que es veuen capaços de sortir a cantar.

INFRAESTRUCTURA TÈCNICA.- 

També es dona que els aparells de so emprats,  són en general de baixa qualitat i de poca potència per a sortir a cantar a una plaça, o a una platja.  El que es canta no arriba en condicions de ser escoltat bé pel públic. A vegades hem sentit frases com, "si ens volen sentir que s'acostin"  referides al públic.  Una escasa potència en el so, suposa que s'hagi de col.locar els aparells molt forçats i això produeix que soni escanyat i distorsionat,  la qual cosa fa que repercuteixi directa-ment en la qualitat del grup.

Hi han grups que no porten focus per a donar llum a l'escenari i si en porten són de poca prestació.  Això fa que l'escenari cridi poc l'atenció del públic.  Si nosaltres, els grups, no realcem el lloc on cantem, mai serem prou valorats.

CONTRACTACIÓ.-

El "cachet" o preu de les cantades és baix.  Quan ens demanen per a fer havaneres, no demanen un grup determinat, les havaneres es cobreixen, moltes vegades, com sigui, és igual el grup que sigui.  Aquell espai de la festa major s'ha de cobrir amb havane-res, per tant, el grup més "barato" té, en principi, més sortida.

Molts grups no tenen un preu determinat.  Si que el tenen, però si la persona que els contracta es mostra regatejador baixen el seu preu el que convingui per a lligar l'actuació. He pogut veure, en aquests anys targetes de visita d'algún grup que posava  "preus a convenir"

PROBLEMÀTICA ADMINISTIVA.-

Aquest és l'apartat del "campi qui pugui".  Hem refereixo a la situació del grup davant l'administració de l'Estat o de la Generalitat de Catalunya.

El Sindicat de Músics Catalans va desaparèixer.  El Sindicato de Músicos Españoles dona unes fórmules que semblen bastant difícils de portar a la pràctica.  Segons aquest Sindicat, un grup d'havaneres no ha de cobrar IVA en cap actuació.  Segons aquest Sindicat nosaltres sóm treballadors per compte alié i per tant el dia de la contractació el contractant ens ha de pagar una nòmina d'aquell dia, amb retenció d'I.R.P.F.  i amb el corresponent ingres o pagament a la Seguretat Social. Això per a cada un dels components del grup.   Imagineus que ens venen que volen pagar l'IVA i els diem que no el cobrem.  Imagineus que ademés, els diem que ens han de fer 4, 5, 6, etc nòmines segons el nombre de components del grup.

Crec que hi ha un Sindicat a Tarragona que ho posa més fàcil, doncs facil.lita un NIF  en el que és pot cobrar l'IVA i posteriorment el mateix Sindicat es cuida d'ingressar-ho.

Una altra fòrmula és montar-se una Societat  Civil Privada per a poder satisfer l'IVA cobrat, a Hisenda.

Ës un veritable problema aquest, aquí caldria sentar unes bases i amb urgència.

ELS REPRESENTANTS ARTISTICS.-

Els representants artístics o entitats que intervenen o fan de mitjancers, en la contractació, porten a terme la seva tasca amb diligència i sense problemes.   De totes maneres crec que haurien de reconduïr una mica més el tema a l'hora de vendre el producte. La seva tasca, pel que fa a les havaneres, no hauria de consistir només en col.locar un grup, el que sigui, penso que podria ser més pedagògica, haurien de conèixer el grup, haver assistit a alguna que altra cantada dels grups en qui treballen, per a poder parlar més a fons del grup que estan venen.

RESUM.-

Com en tantes coses, també en el món de les havaneres, "el peix es mosega la cúa".  I,  per tant,  diria que els mateixos grups d'havane-res ens perjudiquem d'uns als altres.  Si tots tinguessim més cura de la qualitat,  si tots anessim amb uns aparells de so i llum de superior prestació,  l'havanera guanyaria en tots els aspectes, i podria ser que no s'arribés a escoltar frases com que "les havaneres i les sardanes són música ancestral",  frase que ha estat pronunciada.    Potser llavors hi hauria algún diari que en parlaria i valoraria l'actuació dels grups d'una manera habitual i llavors aquells que no donessin la talla no es veurien en cor de sortir,  sense axecar el seu nivell qualitatiu.

Caldria obtenir més recolçament dels mitjans de comunicació. Crec que només hi han 2 emisores de ràdio que tenen programes  periòdics sobre les havaneres. 

Caldria obtenir més recolçament de les Institucions. Si realment l'havanera forma part de la cultura catalana, fet que ningú podrà negar en aquests moments,  caldria que valoressin més i donessin més suport a aquest aspècte tan arrelat a Catalunya.

                                                                           Agost de 1995  

Tornar a Semblances