Em vas dir que mai ningú
t'havia portat al mar;
et parlaven que era dur,
tan sols per a homes bregats.
No et preocupis, noia trista,
perquè això no és veritat :
és igual home que dona
no fa distincions el mar.
Si a tu et sembla amb la meva barca
podem anar un dia junts a navegar;
sortirem cap a la matinada
que és quan més calmada es troba la mar. |
Vine amb mi...no tinguis por,
agafa un rem... i l'altre jo,
t'ensenyaré...si és el que vols,
a navegar...sóc pescador.
I, si t'agrada,
un altre dia hi tornarem,
posant les veles,
tu al timó i no calen rems.
I sense pressa,
amb la constància t'adonaràs
que igual que un home,
també una dona pot navegar. |
