Uns li canten a la lluna,
hi ha qui sempre ho fa a l'amor,
altres a la noia bruna,
a qui podem cantar tots ?
Li farem un homenatge
a les ones de la mar,
elles que mai no descansen
es mereixen aquest vals...
Les ones vénen, les ones van,
i el seu vaivé ens va gronxant,
van cap aquí, van cap allà,
per més que vulguis no pararan. |
Quan la vista se'ns allunya
mirant cap a l'horitzó,
les ones semblen espurnes
plenes de lluna o de sol.
Si pugem en una barca
i ens endinsem mar enllà,
les ones ens acompanyen
tot fent-nos balancejar...
Les ones vénen, les ones van,
i el seu vaivé ens va gronxant,
van cap aquí, van cap allà,
per més que vulguis no pararan. |
