Des del llagut es veu el poble franc
ara que el sol hi bat de cara;
es veu el poble tot pintat de blanc,
ara que el sol no el desempara.
I darrera el pujol fet de graons,
vestit de vinya retallada i neta;
el poble ran de blau, la vinya al fons
i al cel un xiscle d'oreneta.
Des del llagut es veu tot petitet;
els mariners són com un cap d'agulla,
la campana sospira molt baixet
i cada cep sembla una fulla. |
Poble estirat a vora de la mar,
o delicada ratlla fina,
que te la menges amb un sol esguard
i et cap sencera dintre de la nina.
Blanc fistonet damunt del blau marí.
esmortuint la gresca i la baralla,
et sento més del cor, vist des d'ací,
des del llagut que balla.
Et veig a tu, i penso en tu només,
el blau i el blanc m'han esborrat les penes,
des del llagut encar t'estimo més,
i em lligues més les venes. |
