Aquesta nit han sortit
uns pescadors amb la barca,
és una nit que convida,
que convida a anar a pescar
i a calar ben fons la xarxa.
La lluna no pot dormir
i als pescadors acompanya,
mentre s'endinsen al mar
confiats dins de la calma.
De sobte en mig del silenci
se sent una remor estranya,
és la cançó del mestral
neguitejant la mar plana, |
que sorprèn als pescadors
amb una forta abraçada,
mentre la lluna s'esfuma
pel que ha vist...esgarrifada.
Els núvols aquest matí
ploren llàgrimes amargues,
les llàgrimes van al mar,
regalimant amb tristor
sobre unes fustes que dansen.
Al compàs d'un ball funest,
impetuòs enmig l'oratge,
mentre plora un poble en pes
per unes vides segades... |
