1.-Vas ser una gran persona,
accessible i molt planer,
vas tocar de peus a terra
fins al teu últim alè.
I això que eres el més gran
en el món de l’havanera,
mai ningú no farà tant
pel cant de la nostra terra.

  Mestre Ortega Monasterio,
quin deute tenim amb tu!
els amants de l’havanera
i aquells que t’hem conegut.
 Mestre Ortega Monasterio,
els que estimem aquest cant
no podrem mai agrair-te
  el llegat que ens has deixat.

2.- Si el teu avi va anar a Cuba,
tots hi vàrem anar amb ell;
i tornarem moltes vegades,
sempre que l’Himne cantem!
Han estat tantes les peces
que el teu enginy va crear...
No podrem pas oblidar
la teva obra immortal.

3.- I el que no vas fer a la terra
ja ho acabaràs al cel,
faràs noves havaneres
i nous valsos mariners,
perquè allà dalt en gaudeixin,
com nosaltres n’hem gaudit,
de les músiques i lletres
que del teu cor van sorgint.

Final
 I per saber que amb ells estàs,
ens has d’enviar un senyal,
als àngels volem sentir
   cantant aquest bell final...

  I en el cel, els àngels,
amb tu cantaran,
    amb tu cantaran...:
“Visca Catalunya,
      visca els catalans...!”