Les migdiades quan s'acluca el sol
i les gotes rellisquen dins la fulla
i cada clot se torna un bassiol
on s'hi miren la menta i la cabrulla.
Quan l'aigua salta i balla pel camí
i jeu enterbolida la muntanya,
aleshores voldria a prop de mi,
l'amor asserenat d'una companya |
Estaríem quiets, ni dol ni antull,
vindria a capficar la calma nostra,
Jo llegiria un llibre: en tombar el full,
per un moment li esguardaria el rostre.
Fora encerclada d'aire com d'un vel,
la mirada a l'atzar, la boca muda,
daurada com el boll, i com la mel:
un llessamí dins la mà menuda. |
