Immers amb les hores de la nit
he cercat el teu escalf
perquè t'enyoro.
La penombra m'ha portat el teu record
i la fosca m'embolcalla de silencis
mentre imaginava un cos de dona
amb ales de gavina
i el pensament em duia vora teu.
I tu la immensa mar prenies ma besada
acaronant el meu plomatge |
De sobte el vent i la boirina
em varen allunyar del teu costat.
I una claror perfilant la finestra
de la meva cambra
em donava el bon dia.
Fou llavors quan amb els ulls negats
me'n vaig adonar
que tot allò no era res més que un somni |
