Si el teu cos fos com el mar
i els teus braços les onades,
voldria aprendre a nedar,
per viure dintre el mar
i perdre'm fins l'alborada.
Si jo com un gavià
pogués voleiar entorn teu,
et faria sempre meu,
i em posaria als palmells
de tes mans tan salades. |
I quan la nit arribés
i el silenci la mogués,
faria que el cel plogués
estrelles il.luminades.
Si aquest silenci infinit
ja ho deixés tot adormit,
jo enfonsaria el meu pit
en la teva mar tan blava. |
