Vull explicar-vos la història
d'un senyor que coneixem,
que ja és com de casa nostra
perquè sempre ens el trobem.
Si un dia estem a Calella
segur que allí es troba ell,
i si actuem a l'Ametlla
no dubteu que també hi és.
Quin amor per l'havanera
i pels valsos mariners,
quina forma tan sincera
de mostrar els seus sentiments.
Així vèiem tots nosaltres
a un seguidor tan fidel,
que era a totes les cantades...
fins i tot amb pluja o vent. |
Però un detall no ens encaixava,
una cosa ens va sobtar:
el fet que sempre marxava
arribant la mitja part.
Un dia en una cantada
el motiu vam preguntar,
i ell, posant cara estranya,
així ens va contestar :
"No m'importa l'havanera
ni els valsos mariners,
si penseu d'eixa manera
és que no em coneixeu bé.
Si jo vinc a les cantades
no és per sentir-vos cantar,
és per fer el que més m'agrada...
"entrompar-me" amb rom cremat". |
