L'altre dia en una platja
una escena em va sobtar:
dos germans davant l'onatge
tot mirant fixament el mar.
Amb les mans entrellaçades
i la vista a l'horitzó,
esperaven la tornada
del seu pare pescador.
Eren un nen i una nena
eren dos petits infants
la seva actitud serena
poc a poc va anar canviant.
La tensió d'aquelles hores
al seu rostre es va notant,
se'ls anava omplint d'angoixa
perň seguien esperant. |
Quan per fi veuen la barca
entrecreuen el mirar
de les mans més fort s'agafen
i els dos trenquen a plorar.
I el nen li diu a la nena
amb llŕgrimes als seus ulls:
-"Escolta'm germana meva,
que callar-me ja no puc...
Per més que el pare insisteixi
jo no seré pescador,
no vull que els meus fills pateixin
com estem patint tu i jo.
Que el neguit no els envaeixi,
ni l'angoixa, ni el dolor,
per més que el pare insisteixi
jo no seré pescador". |
