fbpx

Autor: admin

40è aniversari de Mar Endins

Mar Endins es va crear l’any 1979, amb cantaires procedents de l’Orfeó Santa Tecla de Barcelona. El 2019 celebrem el 40è. Aniversari. Veure video


Celebració 40è. Aniversari de Mar Endins. (1979-2019)
Una de les activitats que es poden fer seria tornar a repetir la excursió que vàrem fer en el 35è. Aniversari: Anar al Congost de Mont-Rebei i visitar la Cova de Mar Endins, amb dinar i Concert del Grup Mar Endins. Ho han demanat bastants seguidors de Mar Endins.

Informació de com es podría fer


Samuel Arderiu

Biografia-Samuel Arderiu

Samuel Arderiu és un cantant, compositor i intèrpret, natal de Figueres actualment cursant al “Taller de Músics” de Barcelona.

Samuel s’inicià en el món de la música de la mà del seu pare. Ja de jove va manifestar un fort interès pel rock, el blues, el jazz …… . La seva formació seguí diferents camins, però ben aviat s’adonà que la música ha d’estar prop del poble i començà a cantar per carrers i places, com un trobador de l’Empordà. Mà a la guitarra, freqüentà aquells llocs del seu entorn quotidià: Figueres, Roses, Cadaqués, etc. El seu interés per la música tradicional i d’arrel l’ha portat a fer un gran nombre de concerts i recitals arreu del país, ja sigui sol o bé acompanyat d’alttes músics. Format en cant líric (tenor) i música moderna.

Havaneres al Palau

  HAVANERES AL PALAU
MAR ENDINS
MAR ENDINS ha produït particularment els 5 Concerts que ha portat a terme al Palau de la Música de Barcelona
Paraules en la presentació de Miquel Armengol, famós en el món de la Ràdio i la TV.

“… Avui és un dia important perquè als llibres de registres figurarà la data del 3 de juny de 1988 que, per primera vegada al PALAU DE LA MÚSICA CATALANA  embolcalla en aquestes magnífiques parets el cant mariner de les havaneres.  I havia de passar, un dia o altre havia de ser, i és una gran responsabilitat, crec, pel mateix Palau, per acollir a un grup d’havaneres i pel  grup d’havaneres que té aquesta valentia … ”

Video del 5è. Concert  Video del 4rt. Concert

 Havballades  Palau

5è.  Concert  Els 4 primers

Tornar a inici 

Videos

Feu clik
40è. Aniversari                                                                       Llengua
https://www.youtube.com/watch?v=p4oiua4IF28. https://www.youtube.com/watch?v=JLowamn8nJ

5è. Concert al Palau                                                             4rt.Concert al Palau
https://www.youtube.com/watch?v=iUEcQd0qHg4  https://www.youtube.com/watch?v=vQrR-00tZVY&t=10s

Torna’m al mar, pescador.                                                   La Cova
(Des del Palau).                                                                        Museu del grup
https://www.youtube.com/watch?v=tLLR_GLPssg https://www.youtube.com/watch?v=xdLBhspbQEw

Les notes de l’acordió                                                           Ja he vist el mar
https://www.youtube.com/watch?v=CpT5XybznAA  https://www.youtube.com/watch?v=IVXQ2qUIaEc

Amb la vista a l’horitzó.                                                   Eres como la marea
https://www.youtube.com/watch?v=IQglr-XixRw  https://www.youtube.com/watch?v=Puif-PuqwC8

Des del llagut es veu el poble franc                                      El meu avi
(Des del Palau amb el Cor de Cambra)                            (amb Cor de Cambra)
https://www.youtube.com/watch?v=fW_QNE7eTkc  https://www.youtube.com/watch?v=H11IEoZQrzE

Cant a la Barceloneta                                                               Cala Salionç
https://www.youtube.com/watch?v=tbZHKrWbpvM  https://www.youtube.com/watch?v=m6AJnaoxyJg

Vine amb mi a navegar                                                        Gavina de nit
(Des del Palau)                                                                      (Havaneres ballades)
https://www.youtube.com/watch?v=0JTg5XWMnV8. https://www.youtube.com/watch?v=4nNnTusIWZ8

El vaivé de les ones                                                            Cants de Catalunya
https://www.youtube.com/watch?v=W0aGT0xh7y8. https://www.youtube.com/watch?v=ogjkxFmtkPM&feature=youtu.be

Morucha                                                                                    La Gavina
https://www.youtube.com/watch?v=ax3AMqvJ1fU  https://www.youtube.com/watch?v=jevyLNkld10

Colombiana                                                                                  Allá en la Habana
(Des del Palau de la Música)                                                     Des del Palau de la Música
https://www.youtube.com/watch?v=f7xhnKIcCps.   https://www.youtube.com/watch?v=Q4wfR8EyRXU

Habaneras de Cadiz                                                                  Port Serrallo
(Des del Palau)
https://www.youtube.com/watch?v=tHaubN1V2ok  https://www.youtube.com/watch?v=fmEwKB3Fdg8

Havanera de Sóller                                                                   Bon menú
https://www.youtube.com/watch?v=M0QS9oyd7X0&t=30s https://www.youtube.com/watch?v=kEbr2OWCUZA

El somni d’un pescador                                                         Girona m’enamora
https://www.youtube.com/watch?v=vpbQaz1fvP8. https://www.youtube.com/watch?v=-U-fQM3XaLA

Homenatge als indians                                                         Vestida de nit
https://www.youtube.com/watch?v=ZWJvyQHN6RE   https://www.youtube.com/watch?v=EGIPEhkOZJU

L’Emigrant
https://www.youtube.com/watch?v=LVLhcORZnAU

Hi ha una desat automàtic d’aquesta entrada que és més recent que la versió mostrada a continuació.Mostra el desat automàtic

35 Aniversari: Programa

L’Associació Amics de les Havaneres, amb motiu del 35è. aniversari de la fundació del grup MAR ENDINS (1979-2014) organitza una

S O R T I D A   E N   A U T O C A R

 A “LA COVA DE MAR ENDINS” I EL GONGOST DE MONT-REBEI

 Visitarem el seu museu “La Cova de Mar Endins”, dedicat al món de l’havanera, situat al poble del Pont de Montanyana (a la frontera entre Lleida i Osca) i, atesa la seva proximitat, aprofitarem per fer una excursió facultativa al sorprenent i impactant Congost de Mont-rebei, un dels espais naturals més singulars dels Prepirineus, famós per la bellesa del seu paisatge agrest. L’autocar ens deixarà a l’inici del Congost.

Data: Diumenge 4 de maig de 2014
Horari previst:
07:30 – Sortida en autocar des de Barcelona, a la plaça Catalunya/Rambla Catalunya, davant de l’edifici de Bankia/Caja Madrid. La sortida es farà amb total puntualitat i no es podrà esperar a ningú.

Es farà una parada al Km.514 (no més de 15 minuts), on hi ha Gasolinera i Restaurant Auto-Grill, per poder fer un petit esmorzar, estirar les cames i/o altres necessitats… (aquesta consumició anirà a càrrec de cadascú).

11:15 – Arribada al Pont de Montanyana.

11:30 a 13:45 – Visita al Congost de Mont-rebei. Aquesta part de l’excursió serà optativa. El paisatge és agrest i cal portar calçat adequat ja que es va per camins de terra. Els que decideixin no endinsar-se al Congost podran quedar-se on ens deixarà l’autocar, admirant la natura, fins que tornin els “excursionistes”. Cas que formessin un grup nombrós els que no desitgen fer aquesta caminada, es podria començar a fer la visita de la Cova al matí.

14:00 – Dinar al Restaurant “Condes de Ribagorza”, amb el següent Menú (inclòs en el preu de la Sortida):

Primer plat a escollir entre:

  • Escudella
  • Amanida de formatge fresc i fruits secs
  • Tallarines amb salsa de bolets

Segon plat a escollir entre:

  • Botifarra blanca i negra a la brasa amb mongetes
  • Pollastre al forn amb patates
  • Magres de porc amb salsa de fruits secs

 

Postres a escollir entre:

  • Flam de la casa
  • Gelats diversos (copa Ribagorça, de torró, comtessa, de cafè…)
  • Formatge amb codonyat

També estan inclosos: vi, aigua, cafè i infusions.

15:30 – Sobretaula amb petit concert d’havaneres, pel grup Mar Endins.

16:30 – Visita al museu “La Cova de Mar Endins”.

18:00 – Sortida del Pont de Montanyana cap a Barcelona.

21:00/21:30 – Arribada prevista a Barcelona.

Preu de la Sortida (inclou autocar i dinar): 45 € per persona.

Interessats: Efectuar ingrés en el compte de l’Associació Amics de les Havaneres, a Catalunya Caixa, núm. 2013-0148-06-0201060942, per l’import total de les persones inscrites, fent constar el nom de qui fa l’ingrés i el nombre de persones apuntades. Trucar tot seguit al tel. 629 042 048 per indicar que s’ha fet l’ingrés i comunicar nom i telèfon de contacte d’un dels inscrits.

OBSERVACIÓ IMPORTANT:
Es requereix un mínim de 30 persones per poder efectuar l’excursió. (Si no s’arriba a aquesta xifra, ens posarem en contacte amb cadascun dels telèfons facilitats, per tal d’acordar la manera de retornar els diners ingressats).

Associació Amics de les Havaneres
Març 2014

Tornar a 35 Aniversari Tornar a inici

35 Aniversari

35è. Aniversari
DE LA CELEBRACIÓ
DE LA FUNDACIÓ DEL
GRUP  D’HAVANERES
MAR ENDINS  (1979-2014)
Excursió: 4 DE MAIG DE 2014
Programa de la excursió
Aquesta és una visió molt pròpia, personal i particular,

de la diada de celebració del 35è. aniversari de Mar Endins (4-5-14)
Per Josep Maria Cao.
Fotos Viatge
Fotos: Congost de Mont-rebei
Fotos: Restaurant
Fotos: La Cantada
Fotos: Visita a “La Cova de Mar Endins”

L’Associació Amics de les Havaneres, amb motiu del 35è. aniversari de la fundació del Grup MAR ENDINS (1979-2014) va organitzar el passat 4 de maig, per a tots els simpatitzants del grup, una sortida en autocar que va ser tot un èxit. El programa era el següent:

–        Sortida en autocar de Barcelona
–        Excursió al Congost de Mont-rebei
–        Dinar a un restaurant del Pont de Montanyana
–        Cantada d’havaneres “a capella” al mateix restaurant
–        Visita al museu “La Cova de Mar Endins”
–        Tornada a Barcelona

Sortida de Barcelona
Com estava previst, ens vam trobar tots, uns vint-i-cinc, a les 7:30 a la plaça de Catalunya. Amb una mica de cara de son (tot s’ha de dir), però puntualment, vam sortir cap al Pont de Montanyana (a la frontera entre Lleida i Osca. Hi ha un carrer on la vorera dreta pertany a Catalunya i l’esquerra a l’Aragó). Com us podeu imaginar, el viatge en autocar va ser molt familiar, de “bon rotllo”, tots érem amics, o amics d’amics. Viatjaven amb nosaltres, dos “havaneros”: l’Àlvar, amb els seus fills Míriam i Àlex, i en Josep, amb la seva mare. Els altres dos “havaneros”, en Cesc i en Miquel, s’havien avançat amb cotxe particular per preparar-ho tot. També hi venia un “ex-havanero”, en Josep Gay. A mi m’acompanyava la meva esposa Berta, i set amics: Carme, Mariona, Marià, Enriqueta, Paco, Glòria i Jaume. Per anar entrant en “situació”, durant el viatge ens van passar uns vídeos de la Cova i també altres d’havaneres, de Mar Endins, és clar. La filla d’en Cesc, la simpatiquíssima Núria, va ser una gran amfitriona durant el viatge, fent servir el micro per anar-nos donant totes les indicacions i explicacions que ens calien en cada moment. També venia la seva parella, Jorge, un madrileny molt trempat (“de l’Atleti, eh!”, em va dir), que porta menys de tres anys a Catalunya i parla un català més que correcte… i al qual li podíem dir Jordi sense cap problema. Càmera de fotos en mà, com un veritable professional, va fer un complet reportatge en imatges de la sortida. En algunes fotos fins i tot ens “ordenava” com ens havíem de col·locar. Un “màquina”!

També viatjava en Miquel Badia, amic de fa molts anys d’en Cesc, amb filmadora nova de trinca, i que no perdia detall de tot el que passava al seu voltant, xerrava, ens feia preguntes, i filmava “tot allò que es movia”, tant a l’autocar com després als diversos indrets que vam visitar durant la jornada. Diu que intentarà fer un muntatge. No dubto que, amb tot el “material” que té, de segur li sortirà un bon dvd.

Excursió al Congost de Mont-rebei
Amb un dia primaveral, assolellat, radiant, i amb una temperatura perfecta, a les 11 arribàvem al Pont de Montanyana. Allí se’ns van afegir en Cesc i en Miquel, els dos “havaneros” avançats, i a les 11:15 vam començar tots els “valents” l’excursió per visitar el Congost de Mont-rebei, un dels espais naturals més singulars del Prepirineu, un immens tall de parets verticals de fins a 500 metres d’altura, amb llocs on l’amplada no passa de 20 metres, que el riu Noguera Ribagorçana ha creat en travessar la serra del Montsec, i on vam poder observar una sèrie de penya-segats impressionants. El cabal del riu era molt gran i això contribuí a què les seves aigües es veiessin d’un color verd intens impactant. Realment no crec que pugui descriure, tan bé com es mereix, tota la bellesa que els meus ulls anaven contemplant, conforme ens endinsàvem pels camins de terra del principi, amb pujades i baixades contínues, i els de ferradura, excavats a la roca, ja dins del Congost. En alguns punts eren bastant estrets (sort que en aquestes parts hi havia unes “baranes“ de cable d’acer collades a la roca que, els que tenim una mica de vertigen, agraíem de debò). Com deia, és un paisatge espectacular, únic, agrest, però verd, boscós, amb arbres de grans dimensions, solcat de profunds barrancs, amb un llarg pont penjant sobre el riu que, conforme l’anaves passant, hom notava a les seves cames una certa però controlable inestabilitat, segurament produïda pel seu moviment de rebuig, lògic i natural, en veure’s trepitjat per l’espècie humana. Realment tot al meu voltant era un espectacle per a la vista, impressionant i molt recomanable.

Van ser unes tres hores de caminar, les que hi havia previstes, entre l’anada i la tornada. I no vam poder arribar al final del Congost, no disposàvem de prou temps. El dia era massa dens i no podíem permetre’ns saltar-nos l’horari establert. La Núria anava davant de tots i quan van passar els primers 90 minuts es va mostrar “inflexible” i va donar “l’ordre” de tornar, desfent el camí que cadascú, uns més i uns menys, havia fet fins aleshores. Ens esperava el segon punt del programa: el dinar al restaurant “Condes de Ribagorza”, al Pont de Montanyana. Realment, després de la dura caminada, crec que tothom, jo el primer, tenia ganes de descansar i menjar i beure per recuperar part de les energies perdudes…

Dinar al restaurant “Condes de Ribagorza”
Dinar de germanor, amb un ambient molt familiar. El menú de cadascú ja l’havíem triat durant el viatge i comunicat al restaurant des de l’autocar, per la qual cosa no ens van fer esperar gens. Tot va anar molt ràpid. Jo vaig menjar escudella catalana de primer, pollastre al forn de segon i un flam de postres, tot molt casolà i ben cuinat. Ah!, i acompanyat de vi negre i aigua. Cafetó i fer-la petar una estona amb els companys de taula, que érem els nou amics abans esmentats. Entre tots els comensals, uns 40, vam omplir quatre taules grans, ja que es van afegir al restaurant el fill d’en Cesc, en Jordi, la seva esposa i els seus dos fills, així com uns amics de Lleida, que també van venir pel seu compte.

Cantada d’havaneres “a capella”, al mateix restaurant
Aquest va ser, per a mi, “el plat fort” de la sortida. Encara estàvem assaborint els cafès (i alguns “les gotes”), quan en Cesc Salse, assegut a la mateixa cadira on havia dinat, va agafar l’acordió. Sigil·losament, els altres tres membres de “Mar Endins” es van col·locar drets al seu costat, i tot seguit va començar una CANTADA D’HAVANERES, (sí, sí, amb majúscules), que no crec que cap del presents oblidi en molt de temps. Va ser una actuació “a capella”, sense micros, senzilla, propera, distesa, familiar, desenfadada, alegre, tendra, però, sobretot, emotiva. En Cesc estava emocionat. Era el seu gran dia. 35 anys d’història en el món de l’havanera, i al mateix Grup que ell va fundar l’any 1979, no els compleix tothom. I allí tots ho sabíem. Perquè allí, després de no pocs entrebancs, i gràcies a la seva tenacitat i una mica a la col·laboració d’alguns de nosaltres, per fi es podia felicitar per trobar-se davant de totes les persones que estima, i que l’estimen i valoren. Va aconseguir reunir a tots els seus familiars més propers: esposa, fills i néts, i a tots els seus amics i a alguns amics dels seus amics, que no es van voler perdre aquesta celebració. No podia demanar res més. I n’estava orgullós. I, malgrat no ser una persona especialment extravertida, al seu rostre se li notava la immensa felicitat que sentia en aquell moment, sobretot quan va fer una ullada general de complaença a tota la sala, tot just abans de començar a actuar. En aquells moments, segur que donava per bones totes les dificultats viscudes en l’organització de la sortida…

Per això no va ser una cantada tradicional. En Cesc va voler fer una actuació, com ho diria, d’agraïment, per a tots els allí presents, per als seus éssers estimats, per als qui ens n’alegrem de la seva exitosa carrera musical durant tants anys i, sobretot, per als qui valorem la seva faceta de compositor, entre els que, com és lògic, m’incloc. Jo crec, i a ell li he dit moltes vegades, que en Cesc és el millor compositor d’havaneres actual. Les seves músiques són senzilles, com ho és l’havanera, però transmeten, t’arriben, tenen gran sentiment i estan molt elaborades dins de la senzillesa. I no ho dic per les que ha posat a les meves lletres, que han estat moltes, sinó per tota la seva obra en general com a compositor, que supera les 30 peces. I la cantada va ser especial, perquè dels 10 temes que van interpretar, 7 eren composicions seves (5 amb lletres meves), una altra humorística catalana “El bon menú”, que esqueia perfecta atès l’atmosfera distesa i festiva que s’havia creat a la sala, i les 2 últimes per “circumstàncies” que tot seguit explicaré. Malgrat que algú, tímidament, i suposo que per esma, finalitzant li va demanar que interpretessin “El meu avi”, molt educadament s’hi va negar. I ho va “justificar”. Va dir (paraules textuals més o menys) que portava més de 3.000 cantades durant aquests 35 anys, i que en totes elles havia hagut de cantar, com a “obligació”, “l’avi” i “la Lola” i que n’estava fins aquí (posant-se la mà a sobre del cap), de fer aquestes peces. I que en aquella cantada, que era la seva cantada, que era el seu dia, volia fer el repertori triat per ell, sense cap tipus d’imposició “per llei”. I així va ser.

En Cesc va anar presentant d’una manera distesa, entranyable i especialment simpàtica, cadascuna de les cançons. Alguna amb divertides anècdotes d’històries viscudes pels dos durant la seva creació. També em va dedicar unes paraules molt gratificants envers la meva persona i la meva faceta com a lletrista, les quals li agraeixo de debò, perquè el conec i, si les diu, és perquè les sent així. Moltes gràcies, amic. Van estrenar “L’havanera de Sóller”, l’última lletra que vaig crear fa un parell de mesos i que ell ja havia musicat, però jo encara no havia tingut oportunitat d’escoltar-la. En fer-ho allí, vaig sentir que era una música perfecta per al meu gust. Tant em va agradar, que en acabar la interpretació vaig saltar de la cadira, vaig travessar la sala “apartant a uns i altres” i li vaig fer una abraçada tan forta que de poc li “desafino l’acordió”, donant-li les gràcies per la seva composició. Gràcies que faig extensives als altres membres del grup per la seva interpretació.

I ara arriba el moment d’explicar la història de les 2 últimes havaneres que van interpretar, i que no són composicions pròpies d’en Cesc. Com he esmentat al principi, a l’autocar viatjava un ex-component de Mar Endins, de fa uns 15 anys, en Josep Gay. Doncs bé, per finalitzar l’actuació, en Cesc va esmentar als assistents que entre ells es trobava un antic membre del grup i que, per recordar vells temps, volien que s’afegís i cantés una havanera amb ells. Així ho va fer. Li van preguntar que quina volia cantar, si se’n recordava d’alguna i, després de girar i girar fulls del seu cançoner, va triar “El llop de mar”. I la van cantar. I la seva veu de tenor es va fer sentir, i molt. En acabar, els aplaudiments van ser unànimes. Va ser tot un èxit, que ben segur que en Josep no oblidarà fàcilment.

Però aquí no s’acaba la cosa. Hi havia una altra sorpresa. I majúscula. En acabar “El llop de mar”, en Cesc deixa anar aquestes paraules, crec que espontàniament, induït per l’emotiu ambient que s’havia creat: – “Però en Josep no és l’únic ex-component del grup que hi ha a la sala. N’hi ha un altre que fa molts anys que no actua, però que forma part de la història de Mar Endins, ja que hi va ser, cantant i tocant la guitarra, dels 13 al 18 anys, i d’això ja en fa 25”. Jo ja sabia a qui es referia, perquè el vaig arribar a veure actuar, però la major part dels assistents no. – “Es tracta del meu fill Jordi, a qui també convido a unir-se al grup i interpretar, ara sí, l’última havanera de la tarda”. En Jordi no sabia on posar-se. No s’ho esperava, n’estic segur. I no ho podia dissimular. Era molt fort, després de tants anys, trobar-se en aquesta situació. Va patir uns moments d’indecisió i feia que no amb el cap, però els forts aplaudiments i els sonors crits d’ànims i de desig de sentir-lo cantar de tots els assistents, esposa i fills inclosos, van fer que, finalment, decidí col·laborar en aquest dia tan important per al seu pare. I amb pas lent, i amb certa timidesa, s’apropà i s’incorporà al grup, en el qual es mantenia en Josep, per cantar aquesta última havanera en formació de sis. Però a ell no li van preguntar quina volia cantar. No calia. Estava clar. Hi ell ja ho pressentia, segur. Era una de les peces que en Jordi cantava com a solista quan era tan jovenet. No podia ser una altra. Em refereixo a “Mare, vull ser pescador” de l’Antònia Vilàs. I van començar a sonar les primeres notes de l’acordió d’introducció d’aquesta famosa havanera, i en Jordi estava un xic nerviós, es movia inquiet, mirava el cel, girava el cap a dreta i esquerra i somreia als companys, buscant la seva complicitat en aquells moments especialment colpidors. I van començar a cantar els primers versos, i ell s’hi va afegir de seguida, i gairebé no mirava el faristol, no li calia, se’n recordava prou bé d’aquesta cançó. I va arribar el moment de la tornada, aquella que ell havia cantat com a solista tantes vegades quan només era un nen. I tots estàvem expectants, dubtosos, tement que la situació i els nervis el traïssin en aquell instant. Però en Jordi va tancar els ulls, concentradíssim en allò que havia de fer, i no li va tremolar gens ni el pols ni la veu. Va fer una interpretació majestuosa, dolça, afinada, amb una veu càlida i tendra, que a mi em va emocionar de debò. I no dic res d’en Cesc, el seu pare. M’imagino com es devia sentir. Quins records li devien venir al seu cap en aquells moments. Segur que els dits que, malgrat les emocions, havien de seguir tocant l’acordió, no li responien com en altres ocasions, perquè el cor li devia anar desbocat. I per a la dona d’en Jordi, la Maria, i els seus fills, Tània i Jordà, de ben segur que també va ser un moment molt especial. Així com per a la Núria, la seva germana. Feia molts anys que no el sentien cantar una havanera. Va ser una vivència única per a molts de nosaltres i un punt final a la cantada apoteòsic, que no podíem ni imaginar quan aquesta va començar. Els aplaudiments van ser unànimes, forts i molt llargs. Realment se’ls mereixia. En acabar l’havanera en Jordi es va acostar al seu pare, li va fer dos petons i, no el vaig poder sentir, però segur que li va donar les gràcies per haver-li fet passar aquells moments en principi tan incòmodes per inesperats, però al final tan emotius i gratificants.

Visita al museu “La Cova de Mar Endins”
En aquest poble prepirinenc de Pont de Montanyana va néixer en Cesc, i a la planta baixa i al soterrani de la seva casa va muntar fa uns quants anys, amb molta il·lusió i més dedicació, un petit museu: “La Cova de Mar Endins”, una exposició permanent dels records i dels fets més importants que el grup a dut a terme al llarg de la seva dilatada vida en el món de l’havanera. Un lloc amb parets i sostres de pedra natural i amb una acústica fantàstica.

En finalitzar la cantada ens vam dirigir a visitar-lo. En Cesc feia de bon amfitrió i ens va anar explicant un per un els diferents recons i espais del museu: un lloc on era l’extensa discografia del grup (18 cd’s i 1 dvd), diferents panells il·luminats, un amb fotos dels 5 concerts al Palau de la Música; un altre amb les seves havaneres, dibuixos i llibres publicats; un tercer on hi eren les portades de tota la discografia del grup; uns expositors també il·luminats amb fotos de diverses actuacions, altres amb diferents personalitats, una carta manuscrita del mestre Ortega Monasterio, una entrevista que li van fer al seu lletrista preferit, voltes i expositors amb trofeus, una paret on hi havia una reproducció del teló de fons que fan servir a les cantades i, per acabar, un reproductor i una televisió on s’anaven passant audiovisuals amb la història de Mar Endins i filmacions dels concerts fets al Palau de la Música.

Mentre érem dins la “Cova” i en Cesc ens explicava tot allò que tenia a veure amb el museu, la seva esposa Clàudia ens va obsequiar amb un rom cremat preparat per ella que estava tan bo que convidava a… repetir! (No ho digueu a ningú, però jo ho vaig fer…). Val a dir que a ella també se la veia radiant, alegre i molt feliç en tot moment, però crec que ho era sobretot perquè veia que en Cesc havia assolit amb un èxit rotund el seu somni de celebració d’aquests 35 anys en el món de l’havanera.

Tornada a Barcelona
A les 18:30, una mica cansats, però molt satisfets del dia que havíem viscut, vam pujar a l’autocar que ens tornaria a Barcelona. El viatge va ser molt còmode, sense retencions, malgrat ser un pont de 4 dies. Durant el trajecte vam estar comentant entre nosaltres les diverses experiències i anècdotes viscudes. Tothom va coincidir que la jornada havia estat perfecta, que semblava que la sortida era de dos dies en comptes d’un, per la quantitat d’experiències diferents que havíem viscut, que havia estat molt ben organitzada, amb bons amfitrions a tot arreu, i que a ningú li faria res repetir-la, a la celebració dels 40 anys…! Amb això ja està tot dit…

 CONCLUSIÓ PERSONAL
Crec que al final en Cesc va celebrar aquest 35è. aniversari (mitja vida), vinculat al món de l’havanera, millor del què mai podia imaginar. En un dia radiant i amb una temperatura idònia, i al poble on va néixer, es va trobar envoltat de tots els seus familiars més propers, i de molts amics que volíem ser al seu costat en aquesta efemèride. A això, que ja és prou important, s’hi afegeix que totes les activitats previstes van sortir perfectes, que l’harmonia i sensació de joia i satisfacció que es respirà durant tota la jornada va ser total… i que, en opinió de tothom, el dia se’ns havia fet molt curt. Fins i tot, un dels meus amics em va dir que si hagués de puntuar-lo no li posaria un 10, li posaria un 35! No hi ha millor manera de descriure’l…, ni de donar les gràcies!

Sense por a equivocar-me, coneixent-lo una mica… bastant, crec que les vivències i emocions viscudes en aquesta diada quedaran per sempre al seu interior, i no m’arrisco gens en afirmar que de segur va passar un dels dies més feliços de la seva vida…

Josep Maria Cao

Tornar a Inici

Els 4 primers

Primer Concert: 3 de juny de 1988


“… Avui és un dia important perquè als llibres de registres figurarà la data del 3 de juny de 1988 que, per primera vegada al PALAU DE LA MÚSICA CATALANA  embolcalla en aquestes magnífiques parets el cant mariner de les havaneres.  I havia de passar, un dia o altre havia de ser, i és una gran responsabilitat, crec, pel mateix Palau, per acollir a un grup d’havaneres i pel  grup d’havaneres que té aquesta valentia … ”

(De la presentació de MIQUEL ARMENGOL)


Programa

Primera part

Cala Montgó…………………………Ramon Carreras
Mariner de terra endins…Josep Bastons
Quan jo tenia pocs anys……..  Popular
El mar i la pàtria……………….  Antònia Vilàs
Joxé Miguel……………………..   Popular basca
El llop de mar…………………… Ramon Carreras
Evocació al Pirineu……………. R.Martínez, L.Capdevila i V. Mora

Segona part

Catalans de la costa…………..  Francesc Salse
Mare, vull ser pescador…….. Antònia Vilà
La gavina…………………………..  Frederic Sirès
La bella Lola……………………   Popular
El canonge de la Seu ………..  La Trinca i M. E.Campmany
La balada d’en Lucas………..  Ortega Monasterio
L’Emigrant……………………….  E.Vives i Mn.C.Verdaguer
El meu avi………………………..  Ortega Monasterio

Segon Concert :  11 de juny de 1991
Primera part
El mar i la pàtria…………..Antònia Vilàs
Un cant d’amor…………..  C.Casanovas-S.Dabau
Torrevieja…………………  R.Lafuente Aguado
La balada d’en Lucas……  Ortega Monasterio
Catalans de la costa…….  Francesc Salse
El canó de Palamós ……. Ortega Monasterio
Evocació al Pirineu……..Martinez/Capdevila/Mora
L’avi emigrant…..   Josep Ma.Cao-Francesc Salse
La santa espina…………  A. Guimerà-E.Morera
Segona part
Trobada a Calella…………..   Antònia Vilàs
Entre les barques …………… Sagarra/Dabau
Vine amb mi a navegar……..Cao/Francesc Salse
La barca abandonada………..Ministral/Dabau
Torna’m al mar, pescador…..Cao/Francesc Salse
Vell pescador………………..  Llibori
La paloma…………………..   Popular
El canonge de la Seu………La Trinca/Campmany
La puntaire………………….   Bello/Badosa
El meu avi…………………..   Ortega Monasterio

 

Tercer Concert :  6 de novembre de 1992
Primera part
El llop de mar………………   Ramon Carreras
Sortim a la mar…………….  Antònia Vilàs
Rosina ………………………  Popular
Entre les barques………….  Sagarra/Dabau
La negra noche ……………  F. Uranga
Vell pescador ………………  Llibori
El canó de Palamós ………. Ortega Monasterio
Vine amb mi a navegar….  J.M.Cao-F. Salse
L’Emigrant ………………..  Verdaguer/Vives
La santa espina ………….  Guimerà/Morera
Segona part
La barca abandonada ……………Ministral/Dabau
Mi madre fue una mulata ……..  Popular
L’Àngel Guimerà ……………….   Popular
Torna’m al mar,pescador …….   Cao-Francesc Salse
Mare,vull ser pescador…………   Antònia Vilàs
Catalans de la costa …………..   Francesc Salse
Un cant d’amor ………………..   Casanovas/Dabau
Joxé Miguel …………………….   Popular basca
La gavina……………………….    Frederic Sirés
El meu avi ………………………   Ortega Monasterio

Quart Concert : 7 de juny de 1996

Homenatge a l’Antònia Vilàs, Presidenta de l’Associació Amics de les Havaneres Port Vell

 

Antònia Vilàs amb el grup i Ortega Monasterio dirigeix l’havanera: “El meu avi”

Primera part
Torna’m al mar, pescador…………..Cao/F.Salse
Colombiana …………………………..Popular
Des del  llagut es veu el poble franc…….Sagarra/ Salse
Bitxintxo ………………………………O.Monasterio
El fidel seguidor ……………………..Cao/F. Salse
Na nena ………………………………O.Monasterio
Tu i el mar…………………………Morera/F. Salse
Allà en la Habana……………………Popular
A prop de mi……………………..Sagarra/F. Salse
Cants de Catalunya………………..Arranj.F. Salse
Segona part
Naufragi …………………………..Vilàs/Lleó Borrell
El cant del mar …………………..Vilàs/S.Dabau
La cançó del mestral …………….Vilàs/F. Salse
Voga,voga mariner ………..Vilàs/Arranj. F. Salse
Sortim a la mar                   ”              ”
Gelosa d’una gavina             ”              ”
Mare,vull ser pescador          ”              ”
El mar i la pàtria                  ”              ”
A la taverna d’en Roc            ”              ”
Dóna’m la mà                      ”              ”
(Cloenda: El meu avi……Ortega Monasterio)

Tornar a Havaneres al Palau   Tornar a inici

5è Concert al Palau

El grup d’havaneres Mar Endins va celebrar l’any 2004, el seu 25è. Aniversari, i amb aquest motiu va portar a terme el seu:

Organitzat per l’Associació d’Amics de les Havaneres “Port Vell” Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya i Events & Technology, Altres col.laboracions:”El nostre pa”, E.C.B. Records, Laia-Pérez Javierre, Floristes, Merendero de la Mari, i Restaurant “Mirador de Cesalpina (Torrelles de LLobr.)”

El Concert va ser presentat per:  Miquel Armengol,
Director de Ràdio Molins de Rei
Tota l’actuació va ser enregistrada en directe per TVE, i,
d’aquest producte es va comercialitzar un DVD. Programa

 

Va haver-hi altres intervencions a part de Mar Endins:
Amadeu Casas, molt conegut dins del món del Blues, recolzà el grup en tres temes.

Amadeu Casas

 

El cantant Carles Torregrosa va intervenir recolzant el grup en dos temes.

 

Miquel Alonso i Eva Angüés, parella quadricampiona del Món de Ball Esportiu i de Competició Llatins, vàren ballar dues havaneres.

 

També es va comptar amb la prestigiosa intervenció del Cor de Cambra Impromptu de Barcelona, que recolzà a Mar Endins en tres temes.

Cor de cambra Impromptu

   Tornar a Havaneres al Palau

Llengua:Estrena Teatre Gaudí

Espectacle:  “PER TU PLORO”
al teatre Gaudí de Barcelona

Des del dia 22 de novembre de 2011  fins el 11 de gener de 2012

els dimards i dimecres, a les 20:45 al Teatre Gaudi de Barcelona, 
carrer Sant Antoni Maria Claret, 120,  es va representar l’espectacle

“PER TU PLORO”.

El va portar a terme el famos cantant Lluis Sintes,

amb un repertori català,
i,entre les cançons catalanes que es van escoltar hi va haver la

cançó catalana “LLENGUA”,

lletra de Lluis Sintes i música de Francesc Salse

“Llengua”Recitatiu inicial

“Llengua” cant final per Lluis Sintes

Tornar